Afegim una sèrie de punts que ens semblen imprescindibles per ajudar a treballar d’una manera adequada la consciència fonològica i la fonèmica en particular.

1. Els sons de la llengua són la peça més bàsica del desenvolpupament del llenguatge durant els primers anys de vida. És necessari que destinem estones a l’aula NOMÉS als sons.

2. La consciència fonològica és l’habilitat per detectar, pensar en, i operar amb les unitats lingüístiques sonores, com els fonemes, les síl·labes, les parts de les síl·labes, les paraules…

3. La consciència fonèmica és una part de la consciència fonològica, concretament l’habilitat per detectar, pensar en, i operar amb els sons individuals de paraules parlades, majoritàriament amb fonemes.

4. Quina diferència hi ha entre un so i un fonema?

D’una manera col·loquial, podríem dir que un fonema és un so que ha aconseguit una categoria superior, una categoria abstracta i mental. Un so d’una llengua es pot sentir, es pot mesurar. Un fonema, en canvi, és abstracte. És la idea mental que tenim sobre determinats sons de la llengua. A més, només poden arribar a la categoria de fonemes aquells sons que tenen la capacitat de poder diferenciar significats. Per exemple: /d/ i /p/ són fonemes de la llengua catalana, perquè tenim paraules com “deu” i “peu”. En canvi, hi ha altres sons diferents que es relacionen amb un sol fonema.  Imagineu que arriba una persona d’una llengua llunyana que no s’assembla al català i ens sent a dir “baca” i “cava”. Segur que ens diria que el so de baca [b] i el so de cava [β] li semblen diferents. Aquest diferència entre sons existeix, però com que no comporta canvis de significat, els parlants del català no en fem gaire cas. Per a nosaltres hi ha un sol fonema o idea mental de so, que és /b/, que quan el convertim en so, en alguns contextos es converteix en un so oclusiu com [b] i en alguns contextos (com entre vocals) es converteix en el so aproximant [β]. Proveu de dir “cava” amb un so oclusiu i notareu la diferència que habitualment ens passa per alt.

5. Per què és tan important, la consciència fonològica?

Ha agafat protagonisme des dels anys noranta, sobretot després del treball d’Adams (1990).  S’ha donat importància a la consciència fonològica perquè s’ha demostrat que ajuda a desenvolupar les capacitats de lectura. Però ja veurem que el que ajuda a desenvolupar l’habilitat de llegir és sobretot la consciència fonèmica.

6. Què hem d’exercitat, la consciència fonològica en general o la consciència fonèmica en particular?

Depèn de l’objetiu que tinguem. Des d’un punt de vista global, el treball de consciència fonològica té un gran interès, perquè permet graduar les unitats lingüístiques d’acord amb les capacitats dels infants. Per exemple, a p3 o p4, segur que és més adequat treballar els sons d’una paraula de forma global (“poma és una paraula curta o llarga?”) o de les unitats sil·làbiques (“piquem la paraula poma”), que no pas una activitat de segmentació d’una paraula en els fonemes que la componen (“quants sons hi ha a poma?”). Dit d’altra manera, tots els exercicis que podem fer amb unitats superiors que el fonema tenen interès per elles mateixes, perquè contribueixen al coneixement metalingüístic del nen sobre el seu sistema de sons, però també perquè constitueixen un itinerari que els prepara per a la percepció dels sons individuals, que majoritàriament són fonemes.

Hem dit, per tant, que el treball de consciència fonològica té interès, però si el que volem desenvolupar és la capacitat de començar a llegir, s’ha comprovat que el treball de consciència fonològica general (síl·labes, rimes…) no és tan bon predictor del desenvolupament de la lectura com el treball de consciència fonèmica.

Així doncs, i a partir d’Adams (1990), s’ha vist que la consciència fonèmica i el coneixement de les lletres de l’alfabet són dos dels predictors més clars de les capacitats de lectura. De fet, s’ha comprovat que els dos factors es retroalimenten. Per un costat, la consciència fonèmica ajuda a llegir i a lletrejar perquè ajuda a descodificar, a trobar les unitats menors. Per l’altre, el coneixement de les lletres ajuda a desenvolupar el coneixement sobre els sons, perquè les lletres són unitats concretes que es converteixen en un bon receptacle dels fonemes, que són unitats molt més abstractes.

7. Com ho hem de fer, per treballar la consciència fonèmica?

S’han descrit vuit activitats manipulatives implicades en la consciència fonèmica. Són les que heu fet en l’exercici anterior. Tenir consciència fonèmica implica saber segmentar fonemes, aïllar fonemes, confegir fonemes, afegir i treure fonemes,  substituir fonemes, categoritzar fonemes i reconèixer fonemes iguals.

8. Quins beneficis o certeses tenim, sobre el treball de consciència fonèmica?

Us afegim les conclusions del National Early Literacy Panel (Estats Units):

  • La instrucció sobre la consciència fonèmica ajuda als nens a aprendre a llegir.
  • La instrucció sobre la consciència fonèmica (especialment segmentar fonemes d’una paraula) ajuda als nens a relacions sons i lletres quan lletregen paraules.
  • La instrucció sobre la consciència fonèmica és més efectiva quan manipulen alhora fonemes i lletres que quan només manipulen sons.
  • La instrucció és més efectiva quan s’usen pocs tipus de manipulació fonèmica que s’usen totes. Les més efectives són confegir fonemes i segmentar fonemes. Esborrar, afegir i substituir fonemes no ho són tant.
  • Per ajudar a aprendre a llegir, la instrucció sobre la consciència fonèmica és efectiva a tots nivells (des de parvulari fins a lectors poc hàbils i més grans).
  • Durant un curs, amb unes 20 hores sobre instrucció fonèmica n’hi hauria prou.
  • En general, la instrucció sobre consciència fonèmica sol ser més efectiva en petit grup que de forma individual o en gran grup.

9. Podem fer activitats de consciènca fonèmica des de P3?

És molt agosarat. Els nens i nenes no perceben els fonemes perquè és difícil percebre’ls (els sons estan coarticulats o enganxats). A més, ells estan més centrats en el significats que en el so. Per això la presència física de la lletra ajudarà a crear el camí per fugir dels significats i centrar-se en el so; les lletres es convertiran en “calaixos” per guardar els sons. L’estudi d’Alegria i Morais (1979) va mostrar el coneixement que tenien els nens i nenes de fonemes i de síl·labes:

–4 anys                   0%                          46%
–5 anys                    17%                        48%
–6 anys                    70% i 100%        90%
Primer es té consciència de paraules (sentit), després de síl·labes (so) i finalment de fonemes (so).
Anuncis