En els quaderns “Descobreixo les peces de la llengua” per a 3, 4 i 5 anys de l’Editorial Casals trobareu activitats per treballar la consciència metalingüística, la majoria de les quals són per treballar la consciència fonològica. Gairebé totes les activitats parteixen d’una audició. També hi ha 5 cançons especialment creades per a aquests quaderns. Hi ha una cançó amb el nom de les lletres, una cançó per comptar síl·labes (consciència fonològica), una per relacionar sons i lletres, una per segmentar i confegir fonemes (consciència fonològica) i una per lletrejar.

Aquí podeu trobar un vídeo promocional de tots els materials de llengua del projecte “A volar!”

06-img03

Us oferim algunes i dees per treballar les destreses fonològiques a l’aula sense suport visual, només amb suport sonor.

1. SEGMENTAR/CONFEGIR FONEMES

Tenim els nens i nenes en rotllana. Cadascú pensa una paraula.

SEGMENTAR:  el company de la dreta ha de segmentar-la. I així successivament. Quan un nen s’equivoca, saltem un torn.

CONFEGIR: “Fonemegem” la nostra paraula i el company de la dreta ha de dir de quina paraula es tracta. I així successivament. Quan un nen s’equivoca, saltem un torn.

Nota: quan hi ha equivocacions, també podem fer revisions de les pronúncies, o podem usar una pissarra per reescriure les pronúncies i llegir-les, si escau.

2. BUSCAR FONEMES IGUALS/CATEGORITZAR FONEMES

Tenim els nens en petit grup. El mestre o la mestra va dient paraules que comencen amb un so (i la consigna que ha donat és “fixeu-vos en el primer so”). Els nens i nenes han de detectar quan es diuen paraules que no comencem amb el mateix so. Es pot fer també amb els sons del final de la paraula.

3. AÏLLAR FONEMES

Cada nen o nena “és” un so. El mestra o la mestra van dient paraules i els nens han d’aixecar el braç quan el senten. També es poden marcar les vegades que se sent un so amb peces, amb gomets… Després això permetrà revisar l’activitat.

4. ESBORRAR, AFEGIR, CANVIAR FONEMES

Tenim els nens en petit grup. Un grup diu una paraula i el següent l’ha de manipular (afegint, traient o canviant un so, depenent de la consigna del joc). Es pot fer amb paraules o bé amb pseudoparaules. Si es va repetint l’activitat, es poden fer col·leccions de paraules inventades.

A vegades, quan es preparen materials per treballar la consciència fonològica, pot ser interessant de manipular alguns sons perquè tinguin algunes característiques més o menys marcades. Amb programes informàtics que permeten fer síntesi de veu, com el Praat (http://www.praat.org) podem fer amb relativa facilitat, entre d’altres, operacions com les següents:

  • allargar o escurçar la durada de sons
  • augmentar o disminuir el volum de determinats sons
  • augmentar o disminuir el to (és a dir, l’alçada musical) de determinats sons

És veritat que aquest no és el programa més “atractiu” visualment, però és sens dubte un dels programes de referència a tot el món tant pel que fa a l’anàlisi com a la síntesi acústica. En continuarem parlant en altres posts. Ah, el programa és molt lleuger i completament gratuït.

Ara us preparem un llista d’activitats que poden anar bé per treballar la consciència fonològica

Per als més petits (de p3 fins a segon…)
• aïllar paraules
• descobrir paraules curtes i llargues
• canviar paraules de frases (el gat tenia por > el gos tenia por > el gos tenia gana…)
• anar eliminant paraules d’una frase:
    en Pere menjava un entrepà de pernil dolç i formatge
    en Pere menjava un entrepà de pernil dolç i
    en Pere menjava un entrepà de pernil dolç
• anar afegint paraules per crear frases:
    en
    en Pere
    en Pere menjava
• picar síl·labes
• comptar síl·labes
• distingir obertures i rimes en paraules monosíl·labes (cel, mar..)
• reconèixer, aïllar… el fonema inicial
• reconèixer, aïllar… el fonema final
• reconèixer fonemes medials
• confegir o segmentar paraules en fonemes
• manipular paraules compostes o prefixos (filferroferro)
• manipular obertures (cel-mel; blau-grau) , manipular codes (pans-pals), fer rimes (cel-mel-vel-pèl)
• invertir paraules (arròs-sorra)

• buscar paraules amagades (Barcelona)

Per a més grans
• “fonemejar” pseudoparaules (xaramions)
• spoonerism task (canvi de fonemes) (Tom Cruise > Com Truise; he anat a la sala de jocs > he anat a la jala de socs), crear-los o interpretar-los
• esborrar fonemes, afegir fonemes o manipular-los (digues “tren” sense [r]; afegeix [s] a “plat”; digues “star”, però en lloc de [t] digues [k], ” skar”).

Activitats diverses (adaptables)
• treball amb pseudoparaules
• construeix paraules que comencin, que acabin amb el so…
• parla en castellà, en francès, en anglès…
• reconeix les llengües en audicions
• jugar a buscar paraules que acaben i comencen per
• el gran dictat (en versió sons) amb paraules i pseudoparaules
• el racó dels sons (lingüístics): sentir sons i marcar paraules que els continguin

Notes: Seria important disposar de materials (comercials) que tinguessin sons gravats
També seria recomanable donar materials preparats als mestres per poder pronunciar-los a la classe

Afegim una sèrie de punts que ens semblen imprescindibles per ajudar a treballar d’una manera adequada la consciència fonològica i la fonèmica en particular.

1. Els sons de la llengua són la peça més bàsica del desenvolpupament del llenguatge durant els primers anys de vida. És necessari que destinem estones a l’aula NOMÉS als sons.

2. La consciència fonològica és l’habilitat per detectar, pensar en, i operar amb les unitats lingüístiques sonores, com els fonemes, les síl·labes, les parts de les síl·labes, les paraules…

3. La consciència fonèmica és una part de la consciència fonològica, concretament l’habilitat per detectar, pensar en, i operar amb els sons individuals de paraules parlades, majoritàriament amb fonemes.

4. Quina diferència hi ha entre un so i un fonema?

D’una manera col·loquial, podríem dir que un fonema és un so que ha aconseguit una categoria superior, una categoria abstracta i mental. Un so d’una llengua es pot sentir, es pot mesurar. Un fonema, en canvi, és abstracte. És la idea mental que tenim sobre determinats sons de la llengua. A més, només poden arribar a la categoria de fonemes aquells sons que tenen la capacitat de poder diferenciar significats. Per exemple: /d/ i /p/ són fonemes de la llengua catalana, perquè tenim paraules com “deu” i “peu”. En canvi, hi ha altres sons diferents que es relacionen amb un sol fonema.  Imagineu que arriba una persona d’una llengua llunyana que no s’assembla al català i ens sent a dir “baca” i “cava”. Segur que ens diria que el so de baca [b] i el so de cava [β] li semblen diferents. Aquest diferència entre sons existeix, però com que no comporta canvis de significat, els parlants del català no en fem gaire cas. Per a nosaltres hi ha un sol fonema o idea mental de so, que és /b/, que quan el convertim en so, en alguns contextos es converteix en un so oclusiu com [b] i en alguns contextos (com entre vocals) es converteix en el so aproximant [β]. Proveu de dir “cava” amb un so oclusiu i notareu la diferència que habitualment ens passa per alt.

5. Per què és tan important, la consciència fonològica?

Ha agafat protagonisme des dels anys noranta, sobretot després del treball d’Adams (1990).  S’ha donat importància a la consciència fonològica perquè s’ha demostrat que ajuda a desenvolupar les capacitats de lectura. Però ja veurem que el que ajuda a desenvolupar l’habilitat de llegir és sobretot la consciència fonèmica.

6. Què hem d’exercitat, la consciència fonològica en general o la consciència fonèmica en particular?

Depèn de l’objetiu que tinguem. Des d’un punt de vista global, el treball de consciència fonològica té un gran interès, perquè permet graduar les unitats lingüístiques d’acord amb les capacitats dels infants. Per exemple, a p3 o p4, segur que és més adequat treballar els sons d’una paraula de forma global (“poma és una paraula curta o llarga?”) o de les unitats sil·làbiques (“piquem la paraula poma”), que no pas una activitat de segmentació d’una paraula en els fonemes que la componen (“quants sons hi ha a poma?”). Dit d’altra manera, tots els exercicis que podem fer amb unitats superiors que el fonema tenen interès per elles mateixes, perquè contribueixen al coneixement metalingüístic del nen sobre el seu sistema de sons, però també perquè constitueixen un itinerari que els prepara per a la percepció dels sons individuals, que majoritàriament són fonemes.

Hem dit, per tant, que el treball de consciència fonològica té interès, però si el que volem desenvolupar és la capacitat de començar a llegir, s’ha comprovat que el treball de consciència fonològica general (síl·labes, rimes…) no és tan bon predictor del desenvolupament de la lectura com el treball de consciència fonèmica.

Així doncs, i a partir d’Adams (1990), s’ha vist que la consciència fonèmica i el coneixement de les lletres de l’alfabet són dos dels predictors més clars de les capacitats de lectura. De fet, s’ha comprovat que els dos factors es retroalimenten. Per un costat, la consciència fonèmica ajuda a llegir i a lletrejar perquè ajuda a descodificar, a trobar les unitats menors. Per l’altre, el coneixement de les lletres ajuda a desenvolupar el coneixement sobre els sons, perquè les lletres són unitats concretes que es converteixen en un bon receptacle dels fonemes, que són unitats molt més abstractes.

7. Com ho hem de fer, per treballar la consciència fonèmica?

S’han descrit vuit activitats manipulatives implicades en la consciència fonèmica. Són les que heu fet en l’exercici anterior. Tenir consciència fonèmica implica saber segmentar fonemes, aïllar fonemes, confegir fonemes, afegir i treure fonemes,  substituir fonemes, categoritzar fonemes i reconèixer fonemes iguals.

8. Quins beneficis o certeses tenim, sobre el treball de consciència fonèmica?

Us afegim les conclusions del National Early Literacy Panel (Estats Units):

  • La instrucció sobre la consciència fonèmica ajuda als nens a aprendre a llegir.
  • La instrucció sobre la consciència fonèmica (especialment segmentar fonemes d’una paraula) ajuda als nens a relacions sons i lletres quan lletregen paraules.
  • La instrucció sobre la consciència fonèmica és més efectiva quan manipulen alhora fonemes i lletres que quan només manipulen sons.
  • La instrucció és més efectiva quan s’usen pocs tipus de manipulació fonèmica que s’usen totes. Les més efectives són confegir fonemes i segmentar fonemes. Esborrar, afegir i substituir fonemes no ho són tant.
  • Per ajudar a aprendre a llegir, la instrucció sobre la consciència fonèmica és efectiva a tots nivells (des de parvulari fins a lectors poc hàbils i més grans).
  • Durant un curs, amb unes 20 hores sobre instrucció fonèmica n’hi hauria prou.
  • En general, la instrucció sobre consciència fonèmica sol ser més efectiva en petit grup que de forma individual o en gran grup.

9. Podem fer activitats de consciènca fonèmica des de P3?

És molt agosarat. Els nens i nenes no perceben els fonemes perquè és difícil percebre’ls (els sons estan coarticulats o enganxats). A més, ells estan més centrats en el significats que en el so. Per això la presència física de la lletra ajudarà a crear el camí per fugir dels significats i centrar-se en el so; les lletres es convertiran en “calaixos” per guardar els sons. L’estudi d’Alegria i Morais (1979) va mostrar el coneixement que tenien els nens i nenes de fonemes i de síl·labes:

–4 anys                   0%                          46%
–5 anys                    17%                        48%
–6 anys                    70% i 100%        90%
Primer es té consciència de paraules (sentit), després de síl·labes (so) i finalment de fonemes (so).

Escola els següents documents de so i relaciona’ls amb les destreses fonològiques que tens a continuació:

  • segmentar fonemes (phoneme segmentation)
  • buscar fonemes iguals (phoneme identity)
  • confegir fonemes (phoneme blending)
  • esborrar fonemes (phoneme deletion)
  • afegir fonemes (phoneme addition)
  • aïllar fonemes (phoneme isolation)
  • categoritzar fonemes (phoneme categorization)
  • substituir fonemes (phoneme substitution)

Aquest taller té per objectiu mostrar les activitats que es poden fer a l’aula per treballar la consciència fonològica, especialment la consciència fonèmica. La consciència fonèmica és un dels dos grans predictors de la lectoescriptura, juntament amb el coneixement de les lletres de l’alfabet. En el taller es concreten les destreses fonològiques que cal exercitar per contribuir a una base sòlida de la lectura. També s’emfatitza la diferència entre el concepte general (la consciència fonològica), que és important per desenvolupar el coneixement de la llengua oral, i la consciència fonèmica, que és la part de la consciència fonològica que la recerca ha demostrat que contribueix al desenvolupament de la lectura.

Aquest taller té 3 parts: la primera consta d’una sèrie d’exercicis per aïllar les destreses concretes de consciència fonèmica amb l’objectiu d’obtenir millors resultats en lectoescriptura; la segona part són una sèrie de punts que repassen els conceptes bàsics de consciència fonològica i consciència fonèmica; i l’última part són propostes d’activitats concretes.

Iniciem aquest bloc sobre consciència fonològica amb el taller que hem preparat per a les primeres Jornades de Didàctiques específiques de la Universitat de Girona. La intenció és que aquest bloc sigui útil per a mestres, logopedes, i qualsevol altra persona que tingui interès en els sons, la lectoescriptura, la consciència fonològica, la consciència fonèmica i altres aspectes relacionats.

Esperem mantenir el bloc viu i, per tant, necessitarem les vostres aportacions.

Benvinguts!